No ens fareu callar

0:00

⸻ [Intro - veu greu, base lenta i fosca] Ens volen dòcils, muts i obedients, però el poble desperta, i trona amb els dents. Massa temps callant, massa temps agenollats… Ara cridem: prou! Ja n’hi ha prou de farsants! ⸻ [Vers 1] Cobren sous d’escàndol, roben amb corbata, i després parlen d’ordre mentre la gent s’empassa la rata. Ens venen notícies com si foren veritats, però darrere hi ha mentides amb somriures pactats. Prometen escoles, hospitals i dignitat, i després ho privatzien tot i culpen la societat. Fan veure que escolten, que pregunten al carrer, però tot és teatre i ens tornen a enganyar després. ⸻ [Tornada – veu potent, amb cor] No mos fareu callar, no som ovelles! Som foc, som terra, som paraules rebels. Contra els lladres de despatx i la por que imposeu, el poble canta, i canta fort: “Ja no cremem creus, ara cremem discursos teus!” ⸻ [Vers 2] Ens volen distrets amb TikToks i pantalles, mentre roben recursos i ens tanquen les ales. Divideixen barris, països i germans, perquè units som tempesta i no ens poden controlar amb mans. Ens culpen per pobresa, per ser migrants o pobres, mentre ells blanquegen milions amb advocats de sobres. Fan lleis per protegir-se, per blindar el seu poder, i ens deixen a nosaltres amb retalls i amb por de ser. ⸻ [Pont – veu més suau, però plena d’ironia] I diuen que és “per la nostra seguretat”, mentre espien el mòbil i ens venen llibertat. Ens fan triar colors, partits o banderes, però tots mengen del mateix plat… i ens fan pagar les cerveses. ⸻ [Tornada – amb més intensitat, pot afegir-se un cor] No mos fareu callar, no som ovelles! Som foc, som terra, som paraules rebels. Contra els lladres de despatx i la por que imposeu, el poble canta, i canta fort: “Ja no cremem creus, ara cremem discursos teus!” ⸻ [Outro – veu desgastada, calmada però contundent] I si un dia em callen… que el meu eco continue. Que la veritat esclate… com una nit sense lluna. Per cada injustícia, un vers. Per cada mentida… una rima que trenca l’univers

5 Comments