Ja no Soc ell
Ja No Sóc Ell Encara que quedin rècords, el paper no diu qui sóc, vaig cremar vells esquemes quan vaig trencar el bloc. El reflex ja no pesa, camine lleuger, amb la veu més serena i la mirada més neta que ahir. No visc entre murs ni busque control, sé que donar llibertat no és perdre el rol. Si m’apropes el dubte, t’ofereixo confiança, no vull guanyar terreny, vull que trobem la dansa. Parlen de mi com si fossin testimonis, com si el temps no passara, com si foren cronistes. Els relats no actualitzats fan d’ombra al progrés, però he deixat de lluitar amb versions que no tenen pes. He crescut amb silenci, amb l’espina clavada, ara em vesteixo amb pau, no amb paraula tallada. No sóc qui escrivia normes amb tinta d’angoixa, ara faig camí clar, sense por que s’enfonsa. I encara que el diran sobre mi el contrari, la veritat no crida, però arriba solitària. La llibertat d’un altre no és amenaça ni risc, és mostra de respecte, és pacte que no es trenca amb un crit. Quan cuides el centre, ja no tens necessitat de tancar finestres per por a la veritat. I si et sembla estrany que ja no vulga posseir, és perquè l’autoestima em va ensenyar a construir. No sóc el reflex d’un error mal digerit, ni l’eco d’un crit que ja no té sentit. Si mires amb calma, veuràs el matís: vaig aprendre a estimar-me quan vaig deixar de fugir. No espere redempcions ni vull perdons buits, només vull que entengues que ara em sent complet, i si et quedes, que siga pel que hi ha, no per qui vaig ser quan no sabia estar. [Estribillo – Repetició] No hi ha retorn al lloc d’on vaig fugir, només aprenentatge que no vull repetir. No busque complicitats per omplir el buit, més bé compartisc el present si tu també vols venir
You may also like
Leave a comment
Ja No Sóc Ell Encara que quedin rècords, el paper no diu qui sóc, vaig cremar vells esquemes quan vaig trencar el bloc. El reflex ja no pesa, camine lleuger, amb la veu més serena i la mirada més neta que ahir. No visc entre murs ni busque control, sé que donar llibertat no és perdre el rol. Si m’apropes el dubte, t’ofereixo confiança, no vull guanyar terreny, vull que trobem la dansa. Parlen de mi com si fossin testimonis, com si el temps no passara, com si foren cronistes. Els relats no actualitzats fan d’ombra al progrés, però he deixat de lluitar amb versions que no tenen pes. He crescut amb silenci, amb l’espina clavada, ara em vesteixo amb pau, no amb paraula tallada. No sóc qui escrivia normes amb tinta d’angoixa, ara faig camí clar, sense por que s’enfonsa. I encara que el diran sobre mi el contrari, la veritat no crida, però arriba solitària. La llibertat d’un altre no és amenaça ni risc, és mostra de respecte, és pacte que no es trenca amb un crit. Quan cuides el centre, ja no tens necessitat de tancar finestres per por a la veritat. I si et sembla estrany que ja no vulga posseir, és perquè l’autoestima em va ensenyar a construir. No sóc el reflex d’un error mal digerit, ni l’eco d’un crit que ja no té sentit. Si mires amb calma, veuràs el matís: vaig aprendre a estimar-me quan vaig deixar de fugir. No espere redempcions ni vull perdons buits, només vull que entengues que ara em sent complet, i si et quedes, que siga pel que hi ha, no per qui vaig ser quan no sabia estar. [Estribillo – Repetició] No hi ha retorn al lloc d’on vaig fugir, només aprenentatge que no vull repetir. No busque complicitats per omplir el buit, més bé compartisc el present si tu també vols venir
jjjj
Bars: Perfect 💯 Delivery: Perfect 💯 Impression: Perfect 💯
WAKE EM UP 🗣️🔊 Bars: Dope 🔥 Delivery: Dope 🔥 Impression: Dope 🔥
Bars: On point 🎯 Delivery: On point 🎯 Impression: On point 🎯
CAKE 🍰 TOO HOT 🚒 Bars: Perfect 💯 Delivery: Perfect 💯 Impression: Perfect 💯
Respect 🤜🤛 Bars: Perfect 💯 Delivery: Perfect 💯 Impression: Perfect 💯