No hem trenque
No em trenque encara que la vida em pese, cada llàgrima que cau, dins de mi encén la llum i creix. No sóc de ferro, però aguante com si res, la meua força és sentir-ho tot i seguir dempeus després. No sóc de pedra, sóc de pell i sang calenta, i el dolor que duc dins m’ensenya, no em rebenta. La por em xiuxiueja, però no em representa, el cor és una espasa que no es ven ni es lloga en venda. Quan tot cau, jo escric foc amb la ploma, el crit del silenci em ressona i em transforma. Porte el pes d’un món que mai em conforma, però amb cada vers em salve, i això és la meua forma. Massa pensaments, però no calle el crit, cada batalla interna em fa més favorit. La pell tremola, però el cor no s’ha partit, i si plore, és perquè estime, no perquè m’he rendit. No em trenque, ni amb el pes, ni amb el vent, vaig a poc a poc, però amb l’ànima ardent. Encara que el món em diga “rendiment”, jo seguisc amb el cor, sense perdre el ciment. He dormit amb fantasmes dins del pit, ara els mire a la cara i dic “ja no tens profit”. Camine per l’ombra però busque l’eixir, perquè estar trencat no vol dir deixar d’existir. Cada volta que caic, faig més forta la columna, i no em tallen el pas ni la por ni la bruma. Qui sent com jo sap que la pena és comuna, però no per això deixem de buscar la lluna. No vull cap corona, vull pau i descans, no sóc de fums, sóc veritat, encara que amb plans. La sensibilitat no és feblesa als instants, és un puny tancat que tremola… però aguanta. No em trenque, ni amb el pes, ni amb el vent, vaig a poc a poc, però amb l’ànima ardent. Encara que el món em diga “rendiment”, jo seguisc amb el cor, sense perdre el ciment.
You may also like
Leave a comment
No em trenque encara que la vida em pese, cada llàgrima que cau, dins de mi encén la llum i creix. No sóc de ferro, però aguante com si res, la meua força és sentir-ho tot i seguir dempeus després. No sóc de pedra, sóc de pell i sang calenta, i el dolor que duc dins m’ensenya, no em rebenta. La por em xiuxiueja, però no em representa, el cor és una espasa que no es ven ni es lloga en venda. Quan tot cau, jo escric foc amb la ploma, el crit del silenci em ressona i em transforma. Porte el pes d’un món que mai em conforma, però amb cada vers em salve, i això és la meua forma. Massa pensaments, però no calle el crit, cada batalla interna em fa més favorit. La pell tremola, però el cor no s’ha partit, i si plore, és perquè estime, no perquè m’he rendit. No em trenque, ni amb el pes, ni amb el vent, vaig a poc a poc, però amb l’ànima ardent. Encara que el món em diga “rendiment”, jo seguisc amb el cor, sense perdre el ciment. He dormit amb fantasmes dins del pit, ara els mire a la cara i dic “ja no tens profit”. Camine per l’ombra però busque l’eixir, perquè estar trencat no vol dir deixar d’existir. Cada volta que caic, faig més forta la columna, i no em tallen el pas ni la por ni la bruma. Qui sent com jo sap que la pena és comuna, però no per això deixem de buscar la lluna. No vull cap corona, vull pau i descans, no sóc de fums, sóc veritat, encara que amb plans. La sensibilitat no és feblesa als instants, és un puny tancat que tremola… però aguanta. No em trenque, ni amb el pes, ni amb el vent, vaig a poc a poc, però amb l’ànima ardent. Encara que el món em diga “rendiment”, jo seguisc amb el cor, sense perdre el ciment.
Bars: Perfect 💯 Delivery: Perfect 💯 Impression: Perfect 💯