Es que m’ímporte més jo
[Vers 1] He après a escoltar el silenci com qui escolta el vent, que parla sense boca però diu el que sent. He vist ulls que no miren, només passen de llarg, com si el món interior espantara més que un llamp. No faig música per omplir buits d’altres, la faig per cosir-me els meus, com si foren nafres. No vull que em validen, no busque permís, sols vull sentir que visc quan el vers cau precis. Hi ha qui no entén que l’art és un crit interior, una fugida del soroll, una cerca d’amor. I si algú no ressona amb el que jo escric, no és rebuig: és que som versos d’un llibre distint. [Estribillo] No és que no m’importes, és que m’importe més jo, si calle el que sent per agradar, què em queda, bro? Camine amb la veu ferma, encara que ningú l’escolte, perquè qui no em vol sencer, no mereix ni una nota. No canvie el meu so per cap cor buit, ni amague la meua veritat en un beat mut. Si no et diu res el que escric, està bé, la meua música no busca encerts, busca fe. [Vers 2] He tocat la soledat amb les dues mans, i he fet d’ella una amiga, no una ombra que espanta. Quan no arriba resposta, no pense “estic mal”, pense “potser no és per ells, i això també val”. El silenci m’ha ensenyat més que mil veus falses, i cada actitud distant ara em cau com escames. No vull ser metàfora per qui no llig poemes, ni ser mirall trencat per ànimes alienes. Faig cançons per qui busca profunditat, no likes buits, ni paraules sense veritat. I si em quede sol en aquest escenari, almenys sabré que sóc jo sense disfressa ni amari. [Estribillo final] No és que no m’importes, és que m’importe més jo, si el món gira d’esquena, jo li pose flow. No escric per ser entés, escric per respirar, i si això no et diu res, millor deixar-ho passar.
You may also like
Leave a comment
[Vers 1] He après a escoltar el silenci com qui escolta el vent, que parla sense boca però diu el que sent. He vist ulls que no miren, només passen de llarg, com si el món interior espantara més que un llamp. No faig música per omplir buits d’altres, la faig per cosir-me els meus, com si foren nafres. No vull que em validen, no busque permís, sols vull sentir que visc quan el vers cau precis. Hi ha qui no entén que l’art és un crit interior, una fugida del soroll, una cerca d’amor. I si algú no ressona amb el que jo escric, no és rebuig: és que som versos d’un llibre distint. [Estribillo] No és que no m’importes, és que m’importe més jo, si calle el que sent per agradar, què em queda, bro? Camine amb la veu ferma, encara que ningú l’escolte, perquè qui no em vol sencer, no mereix ni una nota. No canvie el meu so per cap cor buit, ni amague la meua veritat en un beat mut. Si no et diu res el que escric, està bé, la meua música no busca encerts, busca fe. [Vers 2] He tocat la soledat amb les dues mans, i he fet d’ella una amiga, no una ombra que espanta. Quan no arriba resposta, no pense “estic mal”, pense “potser no és per ells, i això també val”. El silenci m’ha ensenyat més que mil veus falses, i cada actitud distant ara em cau com escames. No vull ser metàfora per qui no llig poemes, ni ser mirall trencat per ànimes alienes. Faig cançons per qui busca profunditat, no likes buits, ni paraules sense veritat. I si em quede sol en aquest escenari, almenys sabré que sóc jo sense disfressa ni amari. [Estribillo final] No és que no m’importes, és que m’importe més jo, si el món gira d’esquena, jo li pose flow. No escric per ser entés, escric per respirar, i si això no et diu res, millor deixar-ho passar.
LIT 🔥 Bars: On point 🎯 Delivery: Dope 🔥 Impression: Dope 🔥
Bars: Nice 🌟 Delivery: Nice 🌟 Impression: On point 🎯
Bars: Great 🎉 Delivery: On point 🎯 Impression: Great 🎉
ISSA MOVIE 🎥 Bars: Great 🎉 Delivery: Great 🎉 Impression: Great 🎉
Bars: Dope 🔥 Delivery: Dope 🔥 Impression: Dope 🔥
Bars: On point 🎯 Delivery: Great 🎉 Impression: On point 🎯
Tag This ⭐ Bars: Great 🎉 Delivery: Great 🎉 Impression: Great 🎉